23 d'abril
Sant Jordi, dia de dracs, princeses, roses i llibres.
Diu la llegenda que hi havia un drac que tenia atemorits als habitants d’un petit poblet de Catalunya. Com a senyal de bona voluntat van decidir que cada dia oferirien al drac a una persona del poble triada per sorteig, amb tanta mala fortuna que un dia li va tocar a la filla del rei. Quan estava a punt de ser engolida pel drac, va aparèixer el cavaller Sant Jordi amb la seva llança i va matar el drac. I de la sang del maleït drac va créixer un roser de roses vermelles. Des d’aleshores, en aquestes terres tenim la costum de regalar una rosa a la estimada per Sant Jordi. I un llibre a ells.
Diu la llegenda que hi havia un drac que tenia atemorits als habitants d’un petit poblet de Catalunya. Com a senyal de bona voluntat van decidir que cada dia oferirien al drac a una persona del poble triada per sorteig, amb tanta mala fortuna que un dia li va tocar a la filla del rei. Quan estava a punt de ser engolida pel drac, va aparèixer el cavaller Sant Jordi amb la seva llança i va matar el drac. I de la sang del maleït drac va créixer un roser de roses vermelles. Des d’aleshores, en aquestes terres tenim la costum de regalar una rosa a la estimada per Sant Jordi. I un llibre a ells.
En aquest dia, m’encanta passejar per les rambles que són a vessar i sentir l’ambient tan “català” que es respira.
Els carrers s’omplen de senyeres i de gent afamada buscant les últimes novetats literàries per les paredetes plenes de llibres, mentre elles passegen ensenyant orgulloses la rosa del seu enamorat.
Aquest any li ha tocat el llibre La fortaleza digital de Dan Brown.
I a mi m’han tocat 13 roses vermelles, dues laborals i onze de les de “veritat”. I per què onze? Doncs perquè la florista es va equivocar i es va deixar una de les meves al cubell. A qui haurà anat a parar la meva rosa? A algú que és tant estimada com jo? Espero que si.
Perquè hi ha algo millor que et demostrin que t’estimen amb un petó de pel·lícula , una rosa i un t’estimo?
Els carrers s’omplen de senyeres i de gent afamada buscant les últimes novetats literàries per les paredetes plenes de llibres, mentre elles passegen ensenyant orgulloses la rosa del seu enamorat.
Aquest any li ha tocat el llibre La fortaleza digital de Dan Brown.
I a mi m’han tocat 13 roses vermelles, dues laborals i onze de les de “veritat”. I per què onze? Doncs perquè la florista es va equivocar i es va deixar una de les meves al cubell. A qui haurà anat a parar la meva rosa? A algú que és tant estimada com jo? Espero que si.
Perquè hi ha algo millor que et demostrin que t’estimen amb un petó de pel·lícula , una rosa i un t’estimo?
1 comentari:
Te quejarás, eh? 13 rosas la tía! yo tuve 2, una laboral como dices tu y otra de Jose. Lo de que tenían que ser 12 rosas tampoco lo he entendido muy bien. Por cierto, el miercoles a las 18:00 ya me voy a Lleida, así que no sé cuando podremos quedar... tendrá que ser para la semana que viene.
Publica un comentari a l'entrada