Somnis (Mes yeux fermes)
Somnis...
Era ja estiu i tu anaves amb els teus texans i la teva samarreta blanca (si, aquella que et quedava tan bé…) i el teu somriure de noi dolent que encara ara em desperta tants records. Se’m van passar les hores volant parlant de tot i de no rés.
Ens vam despedir a l’entrada de l'estació sense saber si ens tornaríem a veure.
Mentre baixaves les escales, et menjava amb els ulls…
Era ja estiu i tu anaves amb els teus texans i la teva samarreta blanca (si, aquella que et quedava tan bé…) i el teu somriure de noi dolent que encara ara em desperta tants records. Se’m van passar les hores volant parlant de tot i de no rés.
Ens vam despedir a l’entrada de l'estació sense saber si ens tornaríem a veure.
Mentre baixaves les escales, et menjava amb els ulls…
3 comentaris:
Hola guapa!!
ja ho va fer la Marta lo de donar-me records!! merciii!! em sap greu no haver-te avisat amb més temps.. per a poder-te veure, però a partir del 14 de desembre segur que trobem un moment per veure'ns!
Un petonas!
Holaa xica...
tot tomban x aki he anat a parr al teu blog! i m'agrada...
l'història d'avui, em fa recordar una història on jo tambè tenia el noi de la samarreta de blanc i el somriure de dolent..
guardaré la teva adreça i seguiré venin x aki! espero que facis el mateix.
kuidat!
Hvala za intiresnuyu iformatsiyu
Publica un comentari a l'entrada